Monseigneur le Veau

LA TERNERA PERDIDA

Perdió un hombre del campo una ternera

y fue a buscarla al bosque más cercano,

Il se plaça sur l'arbre le plus beau,

pour mieux entendre, et pour voir dans la plaine.

Llegó en esto una dama y un mancebo

que amantes navegaban en conserva,

y de la higuera al pie - decirlo debo-

se tendieron los dos sobre la yerba.

Sólo hablaban las manos y los ojos,

cuando el doncel, parando su recreo.

Exclamó en el ardor de sus antojos:

"O dieux! que vois-je! et que ne vois-je pas!"

Y al oir esto, gritóle el aldeano

que observaba en la copa de la higuera:

"Homme de bien, qui voyez tant de choses.

Voyez-vous point mon veau? dite-les moi."

Les coses clares

I la Història espessa.

Llegiu-lo.

França no és confessional

Emperò, si ho fos, semblaria Itàlia.

Espanya no és Estats Units

Però tenim àguiles, sionistes, hispters i neocons. Una ficció d'Estat com qualsevol altra.

Yegir

Darrerament m'ha agafat la fal·lera d'olorar calces a les mosses de bon veure abans d'anar a dormir. Durant el dia treballo, i encara que a la meva feina cal veure mosses molt constantment, em roman la necessitat de continuar devorant calces que no tinguin res a veure amb la feina, doncs els meus companys de departament no és que siguin uns sex symbols que diguem... Això s'ajunta al fet que, en anar a comprar aquestes adorades calcetes, em van regalar un grapat de llibres. En fi, a les calces nocturnes que he devorat s'hi han sumat tota mena de llibres, des de Sánchez Dragó fins a Pio Moa, passant per Carmen de Mairena, Sánchez Albornoz, Luis de Guindos, Herman Tersch i García Cárcel. És un bon còctel orgàsmic.

Més enllà dels llibres, les calces segueixen essent la meva obsessió. Oloren, reprimeixen, fantasien. I, és clar, són hipsters.

Ms. tese está pronto!

La plus grasse de ces femelles
Ouvrant son corsage dilaté,
Matraque à grands coups de mamelles
Ceux qui passent à sa portée
Ils tombent, tombent, tombent, tombent
Et selon les avis compétents
Il paraît que cette hécatombe
Fut la plus belle de tous les temps.

Estamos confiantes de que isso não será tão dramático!

La moda del maig del 2011 (I)

Ja fa temps que la Sabateria tenia pendent una nota sobre la moda masculina d'aquest any 2011. En realitat, era una anomalia que la Sabateria no hagués parlat encara de la moda.

Parlarem de la moda hipster. Us deixo temps per buscar què vol dir perquè parlaré amb aquest anglicanisme per tal de posar-me al nivell dels hipster. Començarem per les camises i anirem baixant... Als hipsters els agrada vestir camises de quadres entreobertes deixant al descobert aquell borrissol del naixement del pit. Tanmateix, els agrada portar les mànigues ben arrapades com si fossin virils llenyataires americans tot mostrant-nos els seus poderosos bíceps. El coll de la camisa del hipster estarà sempre rebregat per intentar-nos incitar a que li mosseguem el coll. No funcionarà amb nosaltres.

Per no esmentar aquells pantalons tan ajustats que ens mostren, prepotents, amb tots els colors disponibles la seva bossa reproductora. Intent d'al·legoria de la sexualitat. Per descomptat els hipsters no poden evitar les arruguetes dissimulades a banda i banda de l'esmentada bossa. Creuen que no ens adonem que tot és una excusa per fer-nos la boca aigua? Què pretenen? Perden els hipsters els valors tradicionals que la sabateria sempre ha defensat? Exigim una reformulació moral de la moda hispter i urbana en general.

I si no sabem vestir... potser caldrà l'uniforme.